Una de psicologia i Filosofia - Fases

Ja fa temps que no vos torr es cap amb això, així que he decidit tocar un poc els collons.

Molts cops m'heu sentit xerrar de les fases, sobretot sempre que hi ha hagut temes de pedrastes en el grup, tota persona ha de superar una sèries de fases en la seva vida mentre es va convertint en persona, així i tot, més del 80% no ho fa (actualment) i els que menys, les dones, d'aqui el que les dones són més propenses a depresions (també ve donat per la menopausia i altres factors).

Les persones a mesura que creixem passem unes fases al llarg de la nostra vida, aquestes fases les podem resumir en les següents, només diré le sinteressants:

- Preadolescencia:
Edat entre 6 i 13 anys, les noies es desarrolen més rapid que els nois i li donen una durada inferior.
- Adolescencia:
Entre 13 i 18 anys, actualment ja l'allargam a 21, desgraciadament, és le'dat on es veu que ve un canvi gross a la vida
- Postadolescencia:
De 18 a 21, actualment 21 a 25, es comencen a veure els primers vestigis de maduresa, responsabilitats...
- Preadult:
De 21 a 25, Es pren contacte amb la toma de responsabilitats i presa de decisions
- Adult:
De 25 a ...

Aquest cronograma és escuet, només informatiu, el realment important no és el cronograma, una persona pot estar "enganxada" a una fase durant més temps, fora cap problema (a no esser que l'allargui massa que és el que passa actualment, jo mateix seria un exemple fins fa poc), el problema real ve donat per la gent que es bota una fase o no la completa, les fases que més es boten son la preadolescencia i potsadolescencia.

El fet de voler esser més gran, el fet de tenir un fill quan no toca, una mort dels pares o algú estimat..., son molts els motius que fan que no completem una d'aquestes fases, i, el problema es que aquestes fases després queden per tota la vida "endeutades", la persona que té aquesta "deuta" viura la fase no vivida en la fase adult creant una inestabilitat emocional.

Per tant, quan dic que s'ha d'anar alerta amb nois o noies més joves o majors, no és per res més que això, tenir una relació amb una persona més jove, a part de les diferencies de modus de vida, també hi ha les diferències descrites, no vol dir que no sigui fructifera i que no vagi bé, ben duita la relació acollirà la necessitat de les dues persones i perfectament es podrà endur endavant fora cap problema, evidentment la més jove disfrutarà d'un canvi de fase més ràpidament que altres a no esser que realment no estigui preparada.


Per acabar aquest petit escrit que ningú comentarà si no és per fotre ganivetades, dir una altre cosa, molts cops quan ens relacionem amb persones de menor edat no ens adaptam, no volen veure el que ells veuen o ho consideram una perdua de temps, una explicació sencilla, que és més facil, interpretar una cosa sabuda o imitar una cosa desconeguda?, si jo em relaciono amb un nin de 10 anys, tindré la capacitat de tractar amb ell per que jo vaig tenir 10 anys, però ell mai podrà fer-ho al inreves, intentau no exigir a ningú el que no pot donar ja siguien amics, nins, parella... per que l'experiència és la millor mestre de la nostra vida.

Una besada a tots i esper que no hi hagi ganivetades per part de ningú cap a ningú x que tots menjam de plats ajens... ^_^