Avui, abans de menjar-vos es cap, li he deixat triar a na lopez sa frase que posar, però mad eixat clar q no volia menjar-se es cap, així que aqui vos deix un de facilet que diiu més del que pareix:
"Yo no soy Dios, soy un simple hombre que anda con vosotros, entonces, ¿por que os creeis dioses y os burlais de mis errores si andais conmigo?"
Actualment, amb la societat en sa que vivim i sobretot sa que ve, dotada i alimentada de narcisisme i egolatria, és una frase que no és aplicada en quasi cap banda, la frase és molt clara pero diu més del que pareix, no és només el simple fet de tropitjar als altres o no tropitjar-los, el fet més important és el fet que diu "si andais conmigo", el fet que ell s'adona que els altres caminen amb ell, en el mateix rang, el fet que ell respecte als que caminen vora ell, que es tothom.
No és facil acceptar que el que nosaltres feim és erroni i menys que els que fan els altres pot esser correcte, perdonable o respectat, però hi ha un truc, en fer alguna cosa que envolti més gent pensa-ho si vos agradarien que vos ho fessi'n a vosaltres, després, segons la decissió actua-ho en conseqüència, pareix una tonteria, però veure coses que mai hauriaeu pensat, per que acops pensar en els altres ens enssenya més del que pensam.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada